Fa quatre anys la BBC va començar a distribuir una placa amb microprocessador a l’estil d’Arduino, que anomenen Micro:bit, entre els estudiants d’onze anys del Regne Unit amb el propòsit d’introduir-los en el mon de la programació i la robòtica.
La placa Micro:bit té una sèrie de qualitats que la fan força interessant, sobre tot pels nens i nenes de l’últim cicle de Primària i el primer de sequndària, en relació a altres microprocessadors que s’utilitzen ja a les aules de tecnologia amb l’alumnat més grandet.
Una de les seves virtuts és que l’empresa Microsoft ha creat específicament per la tarja un entorn de programació per blocs, anomenat MakeCode (aquest americans no es trenquen massa el coco per ficar noms), a l’estil de Scratch, però més senzill, encara que la placa també es pot programar amb altres codis com Phyton o JavaScript, i també amb Scratch afegint-li una extensió. L’editor de Microsoft pot fer-se anar online i també es pot descarregar de la botiga de Windows l’app MakeCode for micro:bit.
El fet que estigui implicat Microsoft fa que el Windows 10 reconegui la tarja sense necessitat d’instal·lar cap controlador.
La placa és petiteta, de la grandària d’una tarja de crèdit, però inclou un microprocessador prou potent ARM Cortex-M0 de 32 bits, i una sèrie de sensors integrats, com ara un termòmetre o un sensor de llum. Inclou el següent:
-
- 25 LEDs en un quadre de 5×5, programables individualment, que li permeten mostrar text, imatges i animacions
- 2 polsadors programables
- Pins d’entrada i sortida
- Sensor de Llum i Temperatura
- Sensors de moviment (acceleròmetre i brúixola)
- Comunicació sense fils, via Ràdio i Bluetooth
- Connector per a bateria externa
- USB
La placa disposa 25 pins per a connectar-se a sensors externs, a motors o el que calgui, però per mi la gràcia no és tant que pugui connectar-se com les plaques Arduinos o similars, que també, sinó que d’aquests hi ha cinc que són prou grans com per poder enganxar una pinça de cocodril: un que subministra 3 volts, un altre pel terra i tres més d’entrada i sortida de dades.
Com el Micro:bit te connexió Bluetooth és possible programar-lo amb un telèfon, tant Android com iPhone, amb aplicacions fetes per la pròpia organització, i també controlar la placa a distància, per exemple per a moure un robot. També es pot controlar i enviar dades entre plaques per ràdio, però això no tinc gens clar com es fa.
La placa Micro:bit té un preu prou assequible d’uns 16 €, i més comptant que per a treballar amb els nens i nenes no es necessita gaire cosa més, ja que només amb la placa i un connector microUSB es poden fer una bona quantitat d’experiments. El que no sé si succeirà com a l’Arduino, i els xinesos comercialitzaran plaques clòniques del Micro:bit i baixarà encara més el seu preu. El que si fan multituds d’empreses és vendre complements a peces soltes i en kits que poden ampliar molt les possibilitats de la placa, per exemple Microes, que aposta en castellà pel Micro:bit
En la pròpia web de Micro:bit en proposen experiments i projectes de ciències, però també altres autors (Physical computing with the BBC micro:bit) i institucions, amés de les cases comercials que venen kits pel Micro:bit amb connectors amb protoboards i sensors, com per exemple els de Keyestudio. Ara, encara no hi ha ni de lluny la comunitat i els recursos de la plataforma Arduino.
En resum, en el que l’he pogut provar el Micro:bit m’ha resultat un instrument molt interessant per les classes de Tecnologia i Ciències experimentals dels primers cursos de secundària. Els companys de l’Institut Manuel Blancafort de la Garriga que l’han provat a 2n d’ESO també semblen satisfets.
Experimentació lliure 