Com ens veiem als miralls plans

Com tots sabem un mirall o espill és un cos opac, amb una superfície llisa i polida, capaç de reflectir regularment la llum que rep, el que implica que tots els raigs de llum que incideixen al mirall paral·lels entre si, surten paral·lels. És el que s’anomena reflexió especular, en contraposició a la habitual reflexió difusa de la majoria de les superfícies.

Dibuixos derivats de Reflexao.svg i Diffuse_reflection.svg en Wikimediq Commons

Llei de la reflexió

A més, l’angle amb el que i entren els raigs (angle de incidència) és igual a l’angle amb el que surten (angle de reflexió) del mirall, el que s’anomena llei de la reflexió, i que es pot deduir del Principi de Fermat pel qual la llum sempre segueix la trajectòria en la que triga el menor temps possible.

Dibuix derivat de Angles_de_reflecció.svg en Wikimediq Commons

En el cas dels miralls plans, que és el cas que ens ocupa en aquesta entrada, aquesta llei de la reflexió, que els angles d’incidència i reflexió són iguals, és fàcil comprovar-la experimentalment, per exemple amb un focus de llum i un transportador d’angles, o amb agulles de cap.

Precisament, el que la reflexió es produeixi d’aquesta manera fa que quan ens mirem en un espill ens veiem reflectits nítidament i d’una manera molt curiosa, per molt (o malgrat) que estem tant acostumats a fer-lo cada dia.

La primera cosa que destaco és que les dimensions de la imatge que es reflecteix en el mirall són la meitat de les de l’objecte reflectit, així, si volem mirar-nos la cara tenim prou amb un mirall de la meitat d’amplada i llargària de la nostra cara, ens mirem a la distància de l’espill que ens mirem.

En el dibuix de dalt a la dreta es veu com en reflectir-se el raig de llum que surt dels costats de la cara xoca amb el mirall a mig camí entre el costat de la cara i l’ull, donat que l’angle d’incidència i de reflexió han de ser iguals.

Aquestes dimensions sobre la superfície del mirall es mantenen, ens fiquem a la distància de l’espill que ens fiquem, com es mostra en el dibuix del costat.

Si ens referim al cos sencer, necessitem un mirall com a mínim de la meitat d’alçada que nosaltres, i amb l’extrem inferior a una altura del terra de la meitat del nostre cos, si volem veure’ns les sabates.

La segona característica de les imatges a destacar és que es produeixen de manera virtual a la part del darrera del mirall, i de la mateixa mida de l’objecte reflectit i a la mateixa distància respecte al mirall. És a dir, que en mirar-nos a l’espill ens veiem igual de grans com som i a l’altra banda del mirall igual d’allunyans.

La tercera és que la persona que veiem al mirall sembla que tanca l’ull esquerre quan nosaltres tanquem el dret, i també que ens regira una paraula que hi fiquem davant l’espill i la llegim a l’inrevés.

Per això les ambulàncies porten el nom escrit al seu davant al revés per tal que els conductors d’altres vehicles que circulen davant puguin llegir la paraula sense dificultats a traves del seu espill retrovisor i apartar-se per donar-li pas.

En la foto de sota es veu la paraula ambulància escrita a la pantalla d’un ordinador i alhora reflectida en un mirall.

 

Ara bé, per què els miralls inverteixen dreta i esquerra i no dalt i baix?

Doncs la resposta a questa llegenda urbana, massa sovint repetida a les aules, és fàcil de trobar-la a internet. No i ha més que escriure la pregunta en qualsevol llengua i s’obtenen unes quantes entrades que expliquen el fenomen amb més o menys claredat. Resumint, però, la resposta és que els miralls no inverteixen les imatges ni de dreta a esquerra, ni de dalt a baix, les inverteixen en la direcció perpendicular a l’espill (inversió en profunditat).

Això es veu més clarament si l’objecte és prou senzill, com un llapis, o la nostra mà, com a les fotografies de sota.

En aquesta última fotografia s’observa que el dit gros està cap a dalt tant a la mà com al mirall i el dit mitger està cap a la dreta també en el dos casos. L’únic dit que està invertit, en la mateixa direcció però en sentit contrari, és el dit índex.

El que passa és que estem acostumats a la simetria bilateral que té el nostre cos (de fet quan més simètrics som més guapos ens considerem) i confonem aquesta inversió del davant pel darrere com una inversió dreta esquerra. Si en lloc del nostre cos reflectim al mirall un objecte, per exemple una fletxa, pot ser el veurem més clar: la fletxa va cap a la dreta tant a l’objecte com a la imatge.

Us deixo ara amb un vídeo de Joluoltra en el seu canal Cuarentaydos que pot ser acabarà d’explicar el fenòmen.


 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.