El katal i altres novetats en el Sistema Internacional d’unitats

Estava estudiant amb els meus alumnes el tema de la Física Nuclear quan vaig començar a trobar REMs i unitats anglosaxones en alguns llibres de text nous de 2n de batxillerat. Vaig pensar: però no fa ja dies que les unitats són els sieverts?, o, ara que avia aprés a dir film s’ha de tornar a dir pel·lícula?.

Així que vaig anar a veure que deia al respecte l’Oficina internacional de pesos i mesures i la legislació espanyola. Tenia en ment el Reial decret del Ministeri d’Obres Públiques de 1989, i me vaig trobar que hi ha un de nou, de 2009, del ministeri d’indústria, que actualitza l’anterior, incloent totes les propostes que en aquests anys ha fet l’Oficina de pesos i mesures i que han incorporat ja les directives del parlament Europeu.

Aquest reials decrets desenvolupen la Llei orgànica 3/1985 pel que fa a les unitat de mesura, establint que el sistema legal de mesures a Espanya és el sistema internacional d’unitats adoptat pe la Conferència General de Pesos i Mesures:

Real Decreto 1317/1989, de 27 de octubre, por el que se establecen las Unidades Legales de Medida

Reial decret 2032/2009, de 30 de desembre, pel qual s’estableixen les unitats legals de mesura

Correcció d’errors del reial decret, que substitueix l’annex sencer amb les unitats legals del sistema internacional (aquí és on està l’annex bo)

Aquest reial decret té versió castellana i catalana, i el primer que m’ha sobtat és que s’escriu “el Sistema internacional d’unitats”, però no “el SI”, sinó “l’SI”. Jo sempre, davant SI, ha via llegit Sistema internacional, però es veu que no, que s’ha de llegir “Essa –I”, i d’aquí que s’apostrofi. Si anem de normes, acomplirem les normes!.

Una traducció al castellà del llibre Sistema internacional d’unitats del Bureau International des Poids et Mesures de Paris l’ha ficat a l’abast de tothom el Centro español de metrologia en 2008.

Què diu el Sistema Internacional i la nostra legislació?

Sobre les magnituds i unitats en el camp de la radioactivitat

La lectura del BOE me va confirmar que es mantenien les tres magnituds derivades de l’SI amb nom propi en el camp de la radioactivitat: activitat d’un radionúclid (becquerel, Bq), dosi adsorbida (gray, Gy) i dosi equivalent (sievert, Sv).

Un document que les explica amb més detall és Radiación y protección radiológica. Guia didàctica para centros de enseñanza secundaria (en el tema 4 del suplemento técnico – Radioactividad i radiaciones ionizantes) editat pel Consell de seguretat nuclear.

Una nova unitat: el Katal

Si no hagués estat tot sota la dosi equivalent no m’hagués adonat de la nova magnitud activitat catalítica. Al menys, nova per mi. La seva unitat és el katal, es va adoptar al 1999 i mesura la quantitat de catalitzador que causa la reacció de 1 mol de reactius en 1 segon. El seu símbol és kat.

Sobre la composició de les dissolucions

Encara me trobo en el llibre de text de 3r d’ESO editat nou de trinca per aquest curs escolar que parla de concentració d’una dissolució de forma genèrica, com a equivalent a composició, agafant la part pel tot. No és criticable, la IUPAC encara es fa un embolic amb la quantitat i varietat de formes que contempla per expressar la composició d’una dissolució.

En el Sistema internacional les magnituds (derivades) són concentració o concentració de quantitat de substància i concentració màssica i són la manera legal d’expressar la composició d’una dissolució. Les seves unitats respectives són mol per metre cúbic i quilogram per metre cúbic.

Altres formes d’expressar la composició de les dissolucions, com tant per cent, mols per litre, etc., són útils en diversos camps i poden conviure amb les unitats de l’SI. La normalitat és la única forma d’expressar la composició de les dissolucions que el Sistema internacional d’unitats rebutja per ser una font d’equívocs i equivocacions (veure la Guia del Sistema internacional d’unitats del NIST).

Com escriure les unitats de l’SI

No he estat l’únic amb tenir aquesta dèria de mirar el BOE, tot just fa uns dies ha sortit l’últim número de la revista Ciències on el suplement 1 (Cartell i presentació: Normes per a l’escriptura d’unitats i magnituds) fa un resum molt interessant i entenedor de les normes per escriure les unitats d’acord a l’SI que apareixen en el capítol III del reial decret.

Aprofito per a recordar que he fet un parell de pàgines en les que repasso les alguns aspectes a tenir en consideració respecte a la utilització de xifres decimals en els càlculs, així com al càlcul i indicació de les imprecisions en les mesures.

Novetats futures en les definicions de les unitats bàsiques de l’SI

Quatre de les set unitats bàsiques del sistema internacional d’unitats (el quilogram, l’amper, el mol i el kelvin) es tornaran a definir. Els delegats de la 24a Conferència General de Pesos i Mesures, celebrada el mes d’octubre passat a França, van arribar a la conclusió que les definicions d’aquestes unitats havien quedat obsoletes i que cal ajustar-les als nous temps.

Dídac López l’explica molt bé en Set constants per a set unitats base: la primera resolució de la 24a Conferència General de Pesos i Mesures. Prèvia a aquesta entrada, Dídac ha escrit una sèrie de monografies sobre les diferents unitats fonamentals del sistema internacional que recomano als que vulgueu aprofundir en aquests mon. Tenen el títol genèric de Les unitats de mesura del Sistema Internacional i les va escriure entre el 14 de juliol de 2011 (Les unitats de mesura del Sistema Internacional (I – a): una història del metre (i d’altres unitats de longitud)) i el 17 de novembre de 2011 (Les unitats de mesura del Sistema Internacional (i VIII – b): una història del mol)

Sembla ser que la decisió de canviar la definició de quilogram la que va obrir el camí per ajustar també la definició de l’amper, el mol i el kelvin. El quilogram original es definia fins ara a partir d’un prototip internacional, un cilindre de platí i iridi fos l’any 1879.

Prototip internacional del quilogram, que està fet d’un aliatge amb el 90 de platí i el 10 d’iridi, i té forma de cilindre amb un diàmetre de 39,17 mm. Aquest prototip es conserva al BIPM, a Sèvres, als afores de París

Ara bé, amb el pas dels anys, la seva massa s’havia reduït per raons que encara no s’han aclarit del tot, però que podrien tenir relació amb la química de superfície o la sortida cap a l’exterior de l’oxigen i el nitrogen que van quedar atrapats dins del cilindre durant la seva fabricació, el que està fent que, alhora que es redueix la massa del cilindre, es vagi reduint la massa de l’Univers sencer, donat que la mesurem amb un patró en disminució. Sembla ser que la nova proposta de definir el quilogram passa per la constant de Planck.

Malgrat tot, les noves definicions, quan s’aprovin, no tindran gaires efectes en la feina diària de la comunitat científica i els projectes de recerca en actiu i molt menys en les nostres vides ordinàries, encara que sí seran de gran importància per a la física fonamental o per a àrees com els sistemes de posicionament global i altres àmbits on és necessària una alta precisió de mesura.

Per acabar no puc sinó recomanar la lectura i estudi d’aquest Reial decret2032/2009, de 30 de desembre, pel qual s’estableixen les unitats legals de mesura. Sembla mentida la de cosses interessants que hi ha al BOE!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s