Sisme submarí, tsunami i alerta nuclear al Japó

Divendres passat, 11 de març, es va produir un sisme a 130 km de les costes del Japó en el costat de l’oceà Pacific d’una intensitat extraordinària (magnitud 8,9 en l’escala de Richter) que ha tingut com a conseqüència un tsunami en les seves costes de fins a 10 m d’alçada. Les conseqüències en pèrdues materials i de vides humanes són extraordinàries, malgrat que encara no es coneixen del tot bé (després de 4 dies, són més de 5000 morts i 15000 desapareguts).

Tota la premsa (Público, Ara, El país, etc) i les xarxes, així com l’Agència Nacional de l’Oceà i l’Atmosfera dels Estats Units (NOAA) han i estan seguint minut a minut la situació. Google ha publicat un especial i el IRIS ha preparat documentació, presentacions i recopilació de vídeos per treballar amb l’alumnat sobre el terratrèmol i els seus efectes.

El Tsunami

El tsunami es desencadena per un sisme marí que provoca un desplaçament d’un gran volum d’aigua. Són precisament els sismes que es produeixen en les zones de subducció (on hi ha dues plaques tectòniques prement una contra una altra i introduint una sota l’altra), on més típicament es pot generar un tsunami, ja que en aquest cas el desplaçament de les plaques és vertical. Això és el que ha passat en aquest cas, com es veu en el gràfic de la NOAA, on estan dibuixades en rajadet les zones de subducció:

Una vegada que té lloc el tsunami, les ones es desplacen a una velocitat d’uns 500 a 1.000 quilòmetres per hora, com un avió comercial. Les seves onades poden arribar als 30 metres d’altura en arribar a la costa i són onades que, a diferència de les normals de mar, superficials, impliquen moviment de tota la columna d’aigua, fins al fons.

Normalment no hi ha només una, sinó que poden ser diverses, espaiades en el temps, passant diversos minuts (entre 5 i 10) minuts) entre una cresta d’ona i una altra, però de vegades pot trigar fins a una hora, de manera que la situació de perill per a la població costanera es manté durant força temps. La gent que torna a la costa una vegada que ha passat la primera onada corre un altíssim risc de trobar-se amb les següents. No sempre la primera que arriba és la més gran, sinó que de vegades és la segona o la tercera. És el que va passar al tsunami de Xile de l’any passat, on la major part dels ofegats ho van ser per la segona (la més forta, de més de 10 m) i tercera onada, quan part dels afectats van anar a rescatar a les víctimes de la primera.

En apropar-se el tsunami a la costa l’aigua pot retrocedir i tot seguit arribar l’embat de l’onada, com va passar en les costes d’Indonèsia en el tsunami de l’oceà Índic del 2004, el que va permetre adonar-se algunes persones i salvar la vida.

El tsunami no només viatja a gran velocitat, sinó que pot arribar a grans distàncies amb una pèrdua limitada d’energia, pel que pot travessar tot un oceà i colpejar en costes llunyanes amb enorme força, com ha passat en aquest cas, encara que afortunadament sense conseqüències remarcables.

En l’any 2004, després del tsunami de l’Índic, a partir d’una proposta d’Emilio Llorente, vaig elaborar el document La física del tsunami, amb el que podeu aprofundir una mica en les equacions de la física que expliquen el comportament d’aquest tràgic fenomen.

Alarma nuclear

Com ja és de tots conegut, com a conseqüència del tsunami algunes centrals nuclears ubicades a la costa del pacífic van veure afectats els seus sistemes de refrigeració i tenen problemes per baixar la temperatura dels reactors i aturar les reaccions nuclears.

Público ha fet una infografia que explica molt bé el que ha passat en Lucha contrarreloj para que dos reactores no acaben como Chernóbil

S’ha evacuat la població a 5 km a la rodona i moltes altres persones de la zona estan marxant a llocs més segurs. Veure: Emergencia en todas las centrales que tocó el tsunami.

Els mitjans de comunicació estan seguint minut a minut al situació amb comentaris que oscil·len entre l’alarmisme i la propaganda. Com és natural aquesta situació està sent aprofitada tant pel que estan a favor com en contra de les centrals nuclears per exposar els seus arguments. Per exemple:

En contra, IgnacioEescolar amb El verdadero negocio atómico, Manuel Rico en Centrales seguras… hasta que dejan de serlo o Sophya blasco, que ha escrit Centrals Nuclears, algunes veritats incòmodes .

O intentant evitar l’alarma, com La OEIA agencia nuclear de la ONU que descarta que Fukushima se es pugui convertir en un nou Txernòbil, o el Foro Nuclear d’Espanya que ha difós el document Preguntas y respuestas sobre el terremoto en Japón.

El professorat podríem aprofitar l’ocasió per fer una exposició assossegada i el més rigorosa possible dels fets científics i els aconteixements. En tot cas, en utilitzar amb l’alumnat aquesta dramàtica situació per despertar el seu interès per les qüestions científiques involucrades no ens ha de fer perdre de vista la desgràcia que pateixen i patiran tantes persones i, per tant, s’haurien de tractar explícitament les repercussions econòmiques, socials i ètiques pel poble japonès i pels propis alumnes.

(gràcies Antonio López i Josep Maria Vera per les vostres informacions)

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s