Scale of the Universe 2

Potències de 10

Es tracta del projecte “Química: tot per tu” (Chemistry: all about you) per ensenyar química a l’ensenyament secundari en una forma divertida i innovadora.

En aquesta pàgina web, es el vídeo de sota sobre la química en la nostra vida i les pautes als professors per planificar i donar suport a la lliçó utilitzant el vídeo elaborat per l’Associació Petroquímica Europea (EPCA) que descriu el paper de la Química en les nostres vides.

Encara que la pàgina està en anglès, les directrius pel professorat i el vídeo estan disponibles també en francès, holandès, alemany, italià, espanyol, noruec croat i hongarès. Els protocols preparats per l’alumnat, però, estan en anglès.

Els mòduls proposats són els següents:

Background modules
Module 1. Background information on chemistry in our daily life
Module 2. Chemistry: All About You – the video
Module 3. Links to online resources on chemistry and its various applications

Xperimania modules
Module 4. Equality: Activities on the role of women in Chemistry
Module 5. Hands-on activities: Material and Properties

Global experiment modules
Module 6. Hands-on activities: Water experiments

-

-

European Schoolnet és una organització patrocinada pels governs dels països europeus que té un plantejament educatiu general (per exemple, organitzant el passat 7 de febrer un dia de seguretat en internet), que també fa moltes propostes relacionades amb l’educació científica.

Un exemple és el projecte que ens ocupa (Química: tot per tu), però també Xperimania que estudia els material, la comunitat del professorat de ciències Scientix, o el concurs U4energy sobre l’estalvi energètic en el que es pot participar fins el mes de maig de 2012, totes elles amb versió en castellà.

En la mateixa pàgina hi és el resum de les intervencions, fet per Manolo Fernández, i que replico a sota, per escollir més fàcilment la intervenció que us interessi abans de clicar el vídeo de youtube.

]]> http://experimentaciolliure.wordpress.com/2012/01/07/tots-els-videos-de-lencontre-de-divulgadors-ddd-2011/feed/ 0 lorenzorc http://experimentaciolliure.wordpress.com/2011/12/14/el-pati-de-la-ciencia-2011/ http://experimentaciolliure.wordpress.com/2011/12/14/el-pati-de-la-ciencia-2011/#comments Wed, 14 Dec 2011 19:39:43 +0000 Lorenzo Ramírez http://experimentaciolliure.wordpress.com/?p=1025 ]]> Com cada any , des de fa set, escriu Isabel Abril, del departament de Física Aplicada de la Universitat d’Alacant i Coordinadora de El Pati de la Ciència, informant que han penjat en el repositori de la Universitat d’Alacant els vídeos de El Pati de la Ciència corresponents al passat mes de juliol.

La iniciativa, en la que participa com assessor: Rafael García Molina, de la Universitat de Murcia, ve des de l’any 2005 i pretén divulgar la ciència de manera divertida i amena entre els xiquets que participen en l’Escola d’Estiu de la Universitat d’Alacant.

Des de la primera edició van editat uns DVDs que recollien les intervencions de cada any. Es veu que la crisi és generalitzada i aquest any no tenen diners per poder-lo fer, però a canvi ens ofereixen la possibilitat de veure el desenvolupament de les sessions online, gràcies al repositori RUA en el que també es poden trobar molts altres materials per a la divulgació i aprenentatge de les ciències.

Els vídeos es poden veure en línia, es poden descarregar amb molt bona qualitat en format mp4 i es poden insertar en el vostre moodle, bloc o el que tingueu.

Les actuacions d’aquest estiu passat han estat molt interessants i entretingudes, i son:

Ciencia, Fuego y Pirotécnia per Fernando de Prada i José Luis de Luis García

Física refrescante y colorida per Jorge Barrio Gómez de Agüero

Les matemàtiques de Hogwarts per Ferran Homar

Que gaudiu de la ciència durant moltes hores!

Aprofitant la Setmana de la Ciència i ja que aquest any és l’Any Mundial de la Química, els profes i estudiants de 3r d’ESO del meu institut, el Maria Rúbies de Lleida, s’han apiadat de mi i han fet una taula gegant de 3×2,5 m, que l’han penjada en un replà de les escales. Cada noi i noia han elaborat la informació d’un element en dimensions A3 i els que faltaven (els que no tenen adjudicat un nom) els hem d’acabat de fer els profes.

Aquestes fotografies mostren el resultat final en el que s’aprecien el munt de mans que han col·laborat, i en el que s’amaga tant la informació de cada element com el que han treballat i après els estudiants.

L’encontre ha tornat a estar fenomenal. Ha participat més d’un centenar de divulgadors de tota Espanya, dels quals una cinquantena han realitzat presentacions d’experiments, d’activitats, de propostes d’actuacions de divulgació, de museus, de jornades, etc., etc. que segur que donaran fruits al llarg del proper any.

El dissabte per la tarda varem anar al Parc Científic i Tecnològic de Biscaia (a Zamudio, prop de Bilbao),  i varem visitar el Centre d’Interpretació de la Tecnologia (Btek). L’edifici del museu és molt guapo, de “disseny”, però el seu contingut ens va desencisar força.

Cupula de miralls del Centre d’Interpretació de la Tecnologia -btek- de Biscaia

Per aquest encontre vaig preparar una experiència en honor al joc de la pilota basca, que tot seguit passo a explicar (los que prefiráis bajaros el protocolo en español, clicad aquí).

__________________________________________________________________________

Buena, falta o pasa

Art. 42. Reglas del juego de la Federación navarra de pelota vasca.

En frontón los saques son motivo a que la jugada que se intenta se califique de “buena”, “falta” “pasa” o “vuelta”. Se llama “buena” cuando el jugador saca botando la pelota detrás de la raya señalada para ejecutar el saque, según la modalidad, y después de dar en el frontis bota entre la raya de “falta” y la raya de “pasa”. Puede tocar antes o después del frontis la pared izquierda. Es “falta” si bota en la raya de “falta” o delante de la misma. Es “pasa” o “vuelta” si bota en la raya de “pasa” o detrás de ella.

L’experiència que vaig presentar  consisteix en comprovar que, quan es “treu” adequadament, les lleis de la cinemàtica fan que el bot de la pilota sigui sempre “bo”. La idea me l’ha suggerit una proposta de Iain MacInnes, professor de física jubilat del Jordanhill College of Education de Glasgow, i crec que és molt pertinent a per a una trobada de DDD a Bilbao, que té una potent federació de pilota basca.

Figura 1

Si es deixa caure a terra una pilota des d’una altura H, rebotarà amb una velocitat vertical V i arribarà a una alçada, h, més o menys gran depenent de les pèrdues energètica en el rebot (esquema de l’esquerra en el dibuix de dalt). Si menyspreem la resistència de l’aire, l’altura h vindrà determinada per l’equació

                                             (1)

on g és el valor de l’acceleració de la gravetat

En el cas de la figura de la dreta del dibuix de dalt, el projectil té la mateixa velocitat V, però es projecta en un angle θ amb l’horitzontal. L’altura màxima que assoleix és ara h’ i l’abast és d.

Es pot mostrar amb una certa facilitat que si el rebot es produeix en un sòl inclinat 22,5 º, la pilota sortirà amb un angle de θ = 45 °, i que, si es deixa caure la pilota des de la mateixa altura que abans i sobre el mateix tipus de sòl, la celeritat amb la que rebotarà amb un angle de 45 º serà la mateixa de l’anterior cas en vertical.

Si ara es fan els càlculs per a aquesta nova situació, s’obté que l’altura màxima que s’aconsegueix és la meitat que abans i l’abast el doble. Això significa que per a un projectil que aconsegueix una altura d’1 metre quan es dispara verticalment, quan es dispara amb un angle de 45 ° l’altura màxima que aconseguirà serà de 0,5 m i l’abast horitzontal de 2 m. Anem a veure-ho:

Per al llançament parabòlic s’obtenen les següents equacions

I si les dividim per l’equació (1) del rebot vertical i per a un angle de sortida de 45 º tindrem respectivament:

                            .

Figura 2

Per demostrar això s’utilitza una pilota de goma petita de les que reboten molt que es deixa caure sobre una falca de fusta de 22,5 º, primer col·locada cap per avall, horitzontal (figura 2), i després formant l’angle corresponent amb el terra (figura 3).

Figura 3

En els dos casos cal deixar caure la pilota des de la mateixa altura (per exemple, 2 m) procurant que no giri en l’aire per evitar que llisqui en el moment del bot, sobretot quan es deixa caure sobre el pla inclinat.

Primer s’ha de deixar caure sobre la falca ficada horitzontal i es mesura l’altura a la qual rebota. Un metre i uns ajudants atents són suficients per realitzar una mesura aproximada. Si interessa més precisió en les mesures, es pot filmar el moviment.

Un cop es coneix l’altura del rebot, es multiplica per dos i ja se sap l’abast horitzontal que té la pilota si es deixa caure sobre la falca amb un angle de 22,5 º. Per fer la comprovació es necessita un altre ajudant que posi la mà just en el lloc on se suposa que ha d’anar a parar la pilota i es fa el llançament. Si no “falta” ni “passa”, serà “bona”.

Es pot comprovar també que l’altura màxima assolida és h/2 col·locant un pal amb una marca en el suposat punt mitjà de la trajectòria i demanant a altres ajudants que facin la comprovació. En aquest cas també es pot realitzar la filmació del moviment per al seu estudi posterior en un programa informàtic, com el Avimèca o el Tracker.

L’han fet uns científics de la universitat de Tel Aviv, que pretenen fer divulgació dels fenòmens de superconductivitat a la seva pàgina sobre Quantum Levitation.

La denúncia de Claudi Mans

El cartell de dalt, del que ens parlava Claudi Mans, ha estat fet i editat per Andrés Diplotti en el seu bloc. Aquest artista és també un “contumaz” defensor de la utilització del cervell per pensar. Deu ens empari!. No només actua des del seu bloc, sinó que també ha començat a col·laborar amb el suplement científic del diari El Correo amb una tira que anomena El laboratorio del doctor Teratópulos.

En veure el cartell de la perillosa radiació lumínica vaig recordar una notícia (o pot ser, una llegenda urbana) que indicava que en una fira científica un estudiant americà (es concretava que era de Idaho) va ficar una tauleta a l’entrada del recinte demanant signatures per aconseguir la prohibició o, en el seu defecte el control total, d’una substància química perillosíssima, el monòxid de dihidrogen. No conservo en la memòria el resultat de la consulta, però si la idea que l’estudiant va tenir un considerable èxit i que va guanyar el primer premi de la fira.

A sota reprodueixo en forma de cartell, inspirat en el d’Andrés Diplotti, els arguments que va utilitzar el nostre estudiant.

En aquests dies en els que es celebra la Setmana de la Ciència, pot ser fora interessant animar els nostres estudiants a fer una campanya similar per tal de desemmascarar el cientisme de la nostra societat, que és capaç d’afirmar coses com que no hi ha evidències de que els mòbil produeixin càncer, a veure si així aconseguim que es prohibeixi el tràfic i el consum d’aquesta substància química d’una vegada per totes.

Per acabar aquesta entrada, afegiré un altre cartell que he agafat del bloc de la biblioteca de matemàtiques de la UB, que pot ser serveix per acabar de confondre’ns.

Un aforisme de Neil de Grasse Tyson

I un últim aforisme en el que pot ser si estarem tots d’acord:  Si és de perillós el viure !

Vaig participar amb una sèrie d’experiències que tenien per fil conductor el fet d’estar realitzades amb tubs i pals. D’aquí, el títol que vaig donar a les demostracions va ser: La Física per un tub no és un pal.

La proposta recollia un total de 42 experiències de tots els camps de la física. De totes elles destaco la que titulo Caiguda de pals i tubs en imants de neodimi, de la que teniu aquí una explicació més detallada.

Per presentar-me al concurs vaig enviar a l’organització algunes auto filmacions de les experiències que proposava. Aquí us fico les tres que me van quedar més bé.

Un pal sempre equilibrat

Caiguda de pals i tubs en imants de neodimi

Imantar una barra d’acer amb el camp magnètic terrestre

Amundsen i Scott tornen a repetir l’experiència, però ara acompanyats cadascú per un periodista, que ens tindran al corrent del que va passant cada dia.

Amundsen ja va partir el dia 19 i de Scott encara no hi ha noticia que hagi iniciat el camí. Al costat teniu el mapa de la zona, on està marcat el camí que ja ha fet Amundsen a dia d’avui des de la Baia de les balenes.

Tota la informació la teniu aquí i en les xarxes socials. Trobareu el mapa actualitzat, les cròniques periodístiques, material didàctic per saber més ,etc.

Si voleu conèixer una mica el que opina Javier Cacho sobre el Pol podeu mirar aquest vídeo: