Nous símbols de perill per als productes químics

La creu de Sant Andreu està obsoleta

Per si, com jo, no us heu adonat encara us comento que des de fa més d’un any!! és obligatori per les empreses etiquetar els productes químics amb uns nous símbols de perillositat. No vaig caure fins fa poc i aquest passat trimestre encara explicava la creu de Sant Andreu als meus alumnes.

Me’n vaig adonar buscant al BOE informació sobre el sistema internacional d’unitats (el BOE és una font d’informació científica interesantisima) i, a continuació, vaig anar al google i resulta que, per exemple, els de la revista EROSKI-Consumer ja l’havien explicat prou bé des del primer moment (d’on aprofito part de la informació) .

El canvi ha esdevingut per la necessitat d’harmonitzar els nombrosos sistemes de classificació i etiquetatge existents a nivell mundial. A la Conferència de les Nacions Unides de 1992 es va decidir crear el GHS (Globally Harmonised System) o SGA en català (Sistema Globalment Harmonitzat). Després d’una tasca tècnica intensiva per acordar els criteris d’harmonització que permeten classificar les substàncies químiques pel perill que comporten, i etiquetar-les mitjançant declaracions i pictogrames de perill normalitzats, es va publicar el GHS en 2002.

La Unió Europea va adaptar el GHS en 2008 al nou Reglament (CE) núm 1272/2008 (CLPClassification Labelling and Packaging of Substances and Mixtures), que deroga la anterior directiva Directiva 67/548/CEE. A continuació, per traslladar la norma a la legislació espanyola, el Consell de Ministres va aprovar el Reial Decret 1802/2008, de 3 de novembre, pel que se modifica el reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetat de substàncies perilloses. Són dues normatives infumables, de les que no recomano la seva lectura.

Per tant, com ja he dit, a partir de l’1 de desembre de 2010, les empreses estan obligades a classificar, etiquetar i envasar tots els seus productes químics purs posats al mercat amb el nou sistema, encara que, per a les mescles, que també canvien el nom, ja que abans eren conegudes en els etiquetes com preparats, el període de transició s’estén fins al gener de 2015.

Per a comprovar-lo vaig mirar els nous catàlegs de les cases de productes químics i sí, ja etiqueten amb la nova normativa. Per exemple, el catàleg de l’empresa Panreac.

Igualment, les noves publicacions del Ministerio de Trabajo, com per exemple la GUIA DE SEÑALIZACIÓN DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO del Instituto nacional de seguridad e higiene en el trabajo (pag 48-49) també inclouen els nous pictogrames. En concret, han elaborat dues notes tècniques, les números 726 i 727 que fan un resum de la normativa i que us recomano que les baixeu si esteu interessats en aprofundir una mica més.

Els nou símbols són nou pictogrames amb forma de rombe, amb la vora vermella i fons blanc, que substitueixen els set anteriors (els quadrats taronges amb la vora negra). Són els següents:

Explosiu: aquest símbol d’una bomba feta miques alerta que el producte pot explotar en contacte amb una flama, espurna, electricitat estàtica, sota efecte de la calor, en contacte amb altres productes, per fregaments, xocs, fricció, etc. Els aerosols de tota mena, com laques o desodorants, fins i tot quan s’han acabat, són explosius per sobre de 50 º C.

Inflamable: el producte comença a cremar de forma molt fàcil, fins i tot per sota de 0 ºC, en contacte amb una flama, espurna, electricitat estàtica, etc.), per calor o fricció, en contacte amb l’aire o aigua, o si s’alliberen gasos inflamables. L’alcohol, el metanol, la trementina i la seva essència, l’acetona, els dissolvents de pintura, les pintures en aerosol i metàl·liques, les desheladores de vidres, els purificadors d’aire, etc., són inflamables.

Comburent: a diferència del pictograma per als productes inflamables, la flama és a sobre d’un cercle. Es fa aquesta distinció per avisar que el producte és comburent. Són productes rics en oxigen que en contacte amb altres substàncies, sobretot inflamables, poden provocar, avivar o agreujar un incendi o una explosió. Els dissolvents que contenen peròxids, com l’àcid peracètic, són comburents.

Gas: el dibuix de la bombona assenyala que és un envàs amb gas a pressió. Alguns poden explotar amb la calor, com els gasos comprimits, liquats o dissolts. Els liquats refrigerats poden causar cremades o ferides criogèniques en estar a molt baixa temperatura. En l’anterior normativa no hi havia un símbol per a aquests productes a pressió o comprimits, tan sols una frase de perill.

Corrosiu: el producte pot atacar o destruir metalls i causar danys irreversibles a la pell, ulls o altres teixits vius, en cas de contacte o projecció.

–

Toxicitat aguda: la calavera i les dues tíbies creuades adverteixen que el producte genera efectes adversos per a la salut, fins i tot en petites dosis, i amb conseqüències immediates. En entrar-hi en contacte es poden sentir nàusees, vòmits, mals de cap, pèrdua de coneixement. En un cas extrem, pot causar la mort.

Irritació cutània: el signe d’exclamació és un advertiment dels efectes adversos que el producte pot provocar en dosis altes. Algunes d’aquestes conseqüències negatives són irritació en ulls, gola, nas i pell, al·lèrgies cutànies, somnolència o vertigen.

–

Perillós per aspiració: aquests productes poden arribar a l’organisme per inhalació i causar efectes negatius molt diversos, especialment, molt greus a llarg termini. Poden provocar efectes cancerígens, mutàgens (modifiquen l’ADN de les cèl·lules i danyen la persona exposada o la seva descendència), tòxics per a la reproducció, causar efectes nefastos en les funcions sexuals, la fertilitat, provocar la mort del fetus o malformacions, modificar el funcionament de certs òrgans, com el fetge, el sistema nerviós, etc., comportar greus efectes sobre els pulmons i provocar al·lèrgies respiratòries.

Perillós per al medi ambient aquàtic: aquest pictograma amb un arbre i un peix indica que el producte provoca efectes nefastos per als organismes del medi aquàtic (peixos, crustacis, algues, altres plantes aquàtiques, etc.). L’anterior classificació considerava els efectes tòxics també sobre el medi terrestre i incloïa una frase de risc indicativa del perill del producte sobre la capa d’ozó.

---

Els canvis més significatius en les noves etiquetes

A més dels nous pictogrames, s’inclouen diversos canvis en l’etiquetatge.

Se substitueixen les antigues frases de risc (R) per indicacions de perill (frases H) i les frases de seguretat (S) passen a ser consells de prudència (frases P), i s’indica la gravetat del perill mitjançant les paraules d’advertència “Perill” per a les categories més greus i “Atenció” per a les menys greus. També s’equipara el significat del terme “Barreja” amb el terme “Preparat”, que s’utilitzava abans en la legislació comunitària.

Se substitueixen les antigues frases d’advertència per indicacions de perill i consells de prudència. L’etiquetatge ha d’indicar el nom de la substància o de la barreja i/o un número d’identificació, el nom, l’adreça i el número de telèfon del proveïdor, i la quantitat nominal de la substància o barreja. Quan escau, cal incloure les indicacions de perill com “Perill d’incendi o de projecció”, “Mortal en cas d’ingestió”, etc., Consells de prudència com “Conservar únicament en el recipient original”, “Protegir de la humitat”, “Mantenir fora de l’abast dels nens”, etc., així com informació addicional, com les propietats físiques o relatives als efectes sobre la salut humana. La informació estarà escrita en la llengua o llengües oficials del país on es comercialitza, llevat que l’Estat membre interessat disposi una altra cosa.

La nova normativa especifica les categories 1A, 1B i 2 per a la classes de perill carcinogèniques, mutagèniques i tòxiques per a la reproducció (CMR) en lloc de les categories 1, 2 i 3 de l’anterior. Per als efectes aguts, estableix cinc categories, en comptes de les tres anteriors (tòxic, tòxic i nociu, T +, T i X). També diferència entre exposició per via cutània, oral i per inhalació.

El nou sistema no s’aplica en els següents productes: residus, medicaments, cosmètics, determinats productes sanitaris, aliments, substàncies i mescles radioactives, substàncies sotmeses a una supervisió duanera en un dipòsit temporal o en un dipòsit franc per tal de tornar-se a exportar o en trànsit, les intermèdies (substància que es fabrica per a processos químics de transformació en una altra substància) no aïllades, substàncies i mescles destinades a la investigació i el desenvolupament científics i no comercialitzades i el transport de mercaderies perilloses.

---